Els sis errors en el futbol d’un pare penedit

Ahir vaig tenir la sort de rebre a un pare penedit de veritat. Fa un any va abandonar la Fundació tot i estar molt content amb l’ambient que hi havia a l’equip i el tracte exquisit que els entrenadors tenien amb el seu fill.

Primer error

Quan trobes un lloc on el teu fill està molt bé, no ho canviïs per res del món encara que el desconegut et sembli que pot ser millor. Valora més el que tens i no caminis pensant que el que no tens és millor.

Un dia, un amic del futbol li va comentar que anés a fer-se una prova en un altre club perquè treballen molt bé. Efectivament va anar a fer les proves pensant que no li escollirien però es va trobar amb la sorpresa que de tots els centenars de nens que es van presentar, el van escollir a ell.

Segon error

El pitjor que pot passar-te és que tinguis l’orgull de pensar que el teu fill pot arribar a ser alguna cosa en el futbol perquè, en aquest moment, estàs perdut. Se’t s’ennuvolen els ulls i no ets capaç de veure les realitat amb objectivitat. Estàs perdut. Quan la vida mateixa torna a posar les coses al seu lloc, tu no ho acceptes i ja caminem malament.

Tercer error

Amics, amics, n’hi ha pocs. Cuida als teus amics. Els altres són col·legues que el que et comentin has de ser capaç de posar-ho en quarantena abans de fer gaire cas. Com pot un amic aconsellar-te que deixis alguna cosa on ja està bé? Potser per justificar-se perquè ell ho ha fet ja i no vol anar-se’n sol a l’escorxador.

En trobar amb el dilema d’acceptar l’admissió al nou club o seguir amb el que ja hi era, va pensar que havia de comunicar-ho al nen perquè fos ell el que ho escollís. Un dia el va anomenar, el va asseure en una taula, li va explicar els avantatges i els inconvenients i va deixar que ell decidís.

Quart error

El teu fill té 8 anys i ja vols que decideixi aquest tipus d’assumptes. I tant que ho farà però per la teva banda està molt malament que li posis en situació de decidir quan és incapaç de veure més enllà del dia a dia. Som nosaltres els adults els que podem tenir una visió més global de la situació i del que li convé als nostres fills. I tot i així, moltes vegades, ens falta una mica més de profunditat en les nostres decisions.

Ni tu mateix sabies què fer i per justificar li poses el dilema a un nen. Això normalment ho pagues més endavant.

El nen sorprenentment no volia marxar perquè a l’equip se sentia molt bé i el seu entrenador li estimulava molt, però el fet que en l’altre equip li haguessin escollit, li va fer goig en el seu propi orgull i va pensar que potser era el moment de donar el salt. Se sentia important i l’ambició li va guanyar. També li va decidir bastant que el seu amiguet havia decidit anar-se’n amb el que era una cosa de dos, no anava sol.

Cinquè error

Mai has de permetre que el teu fill faci les coses perquè ho fan els altres. El teu fill no és un borrego que va on va el ramat, ha de tenir més personalitat i ser capaç de moure per motius més profunds.

La decisió està presa i en la Fundació l’única cosa que es troba són paraules de suport advertint-li que potser s’està equivocant amb la marxa del nen perquè no hi ha dubte que està progressant molt.

El pare, que no està molt segur del que fa, segueix justificant-se en la decisió del fill però té clar que es pot estar equivocant i ho accepta amb la frase acostumada de tots aquests pares que ja hem conegut al llarg d’aquests anys:

Pot ser que m’equivoqui i torni una altra vegada però és una decisió de l’infant i jo he de acceptar-la.

El nen i el pare desapareixen i nosaltres seguim amb el nostre treball. En poc temps, altres nens cobreixen el buit d’aquest jugador i el que semblava insubstituïble acaba sent millor que l’anterior. Hi ha tants nens a la ciutat amb tantes ganes de fer-ho bé que de moment mai ens hem trobat limitats en aquest sentit. Sabem que nosaltres no vam jugar la lliga dels campions, la nostra lliga és una altra, la de la formació. La millor lliga per als nens i els pares que desitgen que el seu fill sigui més d’un bon jugador, una bona persona.

Han passat uns mesos i avui ha tornat amb el seu fill per explicar-me el que va passar des que va marxar de la Fundació. Estem asseguts cara a cara i es nota que està molt afectat pels esdeveniments. Voleu parlar i desfogar-se amb les persones amb les que va tenir sempre una gran confiança.

El seu fill va començar en aquest altre equip i tot va anar bé. El nen donava el que li demanaven. No obstant això, l’entrenador, un noi de 19 anys, quan va començar la lliga, no se sap per què, es posava a cridar. No acceptava els errors dels nens i el seu fill, a poc a poc va començar a bloquejar davant la violenta personalitat de l’entrenador. Hi havia burles, insinuacions i retrets continus. (Tot en versió del pare. Caldria comprovar-ho per estar segur que era del tot així)

El pare, que no podia veure patir el seu fill, va voler intervenir però en el club estava prohibit parlar amb l’entrenador, com si fos un intocable. Havia de dirigir-se al coordinador i aquest no li donava hora per poder comunicar-se.

Un dia, l’equip estava perdent per bastant i l’entrenador va treure al seu fill perquè jugués. Al primer error, va llançar l’ampolla d’aigua a terra i el va treure del partit. El pare no va aguantar més i va esperar al final del partit per parlar amb l’entrenador. Els crits entre el pare i l’entrenador van ser indescriptibles.

Sisè error

Has escollit el pitjor moment per parlar amb un entrenador. Ha perdut el partit i està furiós (no és per tant) Has de deixar 48 hores perquè es calmen les coses i poder tenir una bona comunicació. Passat aquest temps, les coses estan més al seu lloc per a tu i per a ell i les possibilitats de diàleg són grans.

Després del que ha passat el pare comença a fer-se les següents preguntes. És això el que vull per al meu fill? M’està passant el que ja em van advertir a la Fundació en el seu moment? Per què no vaig voler fer cas a les persones que van tractar tan bé al meu fill? Mira l’embolic en què m’he ficat per prendre una decisió tan poc coherent amb el que jo sempre he buscat.

El pare va decidir demanar la baixa immediatament. Al club van intentar retenir-però ell havia pres una decisió molt ferma.

En aquest període de temps, aquest pare havia parlat amb altres pares que havien deixat la fundació l’any passat pel mateix motiu: anar a la recerca de noves experiències més atractives. Tots estan malament. No estan gens contents amb la marxa esportiva dels seus fills en el nou club. Si poguessin tornarien però potser no han tingut la sort d’aquest pare on la situació era ja insostenible. Ells podien aguantar encara però mirant cap enrere i pensant el que s’estaven perdent per la seva estupidesa.

El pare continuava parlant, ara molt més tranquil, havia passat ja tot. Se sentia reconfortat en comprovar que no hi havia cap ressentiment entre les persones de la Fundació.

És llavors quan em vaig decidir a preguntar-li si estaria disposat a explicar-li la història a altres pares abans del mes d’abril, quan de nou de s’obri la veda, en què els caçadors de nens comencen a encantar als seus pares amb promeses i projectes que no són més que un engany.

Em va confirmar que estava disposat a explicar-ho una vegada i les vegades que fessin falta ja que estava molt agraït pel bé que sempre han tractat al seu fill i per ensenyar-li a enfocar el futbol d’una manera molt diferent.

Font: javiermarcet.com

Share Now

Related Post

Deixa’ns un comentari